En què et podem ajudar?

No és compatible directament, però és possible combinar-lo amb altres molècules portadores que sí que el farien compatible mitjançant un procés de metanació. A tall d'exemple, s'està plantejant aprofitar el CO₂ biogènic procedent del procés d'upgrading del biometà, ja que, utilitzat com a element de transport de l'hidrogen verd, permet fer servir tota la cadena logística actual de la xarxa de gas natural, transportar-lo i distribuir-lo mitjançant la xarxa, emmagatzemar-lo en emmagatzematges subterranis i consumir-lo amb els equips actuals sense haver de fer inversions addicionals. En aquest cas, es converteix en 100% compatible amb el gas natural.

L’hidrogen ja s’utilitza avui en dia en la indústria del refinament i dels fertilitzants. Es produeix mitjançant processos de reformació de combustibles fòssils, en el que s’anomena hidrogen gris. Aquest hidrogen gris pot ser reemplaçat per hidrogen verd. A més a més, serà important utilitzar-lo per flexibilitzar la demanda elèctrica, com a mitjà per aprofitar l’electricitat generada en els moments en què es produeixen els abocaments per excés de generació renovable no gestionable en el sistema.

Tot apunta que sí, ja que es tracta de l’element més abundant de l’univers i, després de l’oxigen, el més present a la Terra. A més, en la seva combustió produeix vapor d’aigua. No es considera una font d’energia primària, com els combustibles fòssils, la solar i l’eòlica, ja que es troba fonamentalment en forma d’aigua. L’hidrogen es planteja com un mitjà per emmagatzemar, transportar i consumir energia, és a dir, un vector energètic, com pot ser l’electricitat.

Espanya té el tercer major potencial de producció de gas renovable d’Europa. Si s’aprofitessin tots els residus disponibles, es podria generar prou biometà per cobrir el 45% de la demanda nacional de gas. Per comunitats autònomes, Castella i Lleó, Andalusia i Castella-la Manxa són les que tenen un potencial més gran. Aquestes tres comunitats juntes acaparen el 50% del potencial nacional.

El biometà s’obté a partir de residus orgànics de procedència urbana (abocadors de residus sòlids urbans, depuradores d'aigua) o bé de residus agrícoles i ramaders. Per això, la producció del biometà:

• Fomenta l'economia circular, ja que dona solució a la problemàtica de la gestió dels residus i a les emissions de CO₂ que generen;
• Promou la independència energètica, perquè la primera matèria és autòctona i no cal importar-la de fora del país;
• Contribueix a crear ocupació i fixar població en l'àmbit rural;
• És l'única energia renovable que és possible emmagatzemar de manera estacional.

A més, un altre avantatge important és que és una de les poques fonts renovables actuals de producció contínua (24/7). Si alimentem les plantes de producció amb residus, produiran biometà que es podrà emmagatzemar de forma subterrània i utilitzar, per exemple, a l’hivern.

No, els aparells de gas funcionen igual que amb el gas natural, sense que calgui fer-hi cap adaptació. Això ens permet que, en qualsevol lloc on el gas natural estigui present, sigui possible utilitzar el biometà. I això és beneficiós per a tothom perquè podem aprofitar les infraestructures ja creades, tant la xarxa de gas actual com els equips dels consumidors finals. Els clients no hauran de fer desemborsaments addicionals i podran seguir emprant les mateixes calderes que fins ara. En definitiva, tant els habitatges com les indústries calor-intensives es podran descarbonitzar sense fer cap mena d’inversió i la transició de gas natural a gas renovable/biometà serà transparent per al consumidor final.

Sí, es pot emprar en les mateixes aplicacions energètiques en l’àmbit domèstic, industrial i comercial, i també per a usos de mobilitat.

Sí, té les mateixes característiques que el gas natural i és totalment intercanviable, perquè, de fet, són la mateixa molècula (CH₄).

En línia amb el “Full de ruta per al biogàs” marcat per l’IDAE per al 2030, que pretén multiplicar gairebé per 4 la producció de biogàs, a Nedgia tenim 7 plantes que ja estan injectant biogàs a la xarxa gasista. La planta Elena, a Cerdanyola del Vallès (Barcelona), va ser la primera que va injectar gas renovable procedent d'un abocador. Aquesta iniciativa va anar seguida de Biogasnalia, a Burgos, els residus de la qual són d'origen agroindustrial. Lleida manté connectades la granja Torre Santamaria i la planta de Vila-sana, que estan injectant biometà que s’obté a partir del residu ramader. A la Corunya, Edar de Bens injecta biometà procedent d'aigües residuals. A aquestes cal afegir les dues últimes plantes en les quals la companyia ha començat a injectar biometà a la xarxa als Hostalets de Pierola, procedent dels residus urbans de Barcelona, i Edar Granollers, a Granollers, que utilitza aigües residuals i residus orgànics.

Espanya té un potencial molt alt de producció de biogàs i, per tant, de distribució de biometà. Segons SEDIGAS, Associació Espanyola del Gas, Espanya disposa d’un potencial total accessible de 163 tWh/any de biometà, cosa que implica la construcció d’unes 2.300 plantes distribuïdes per tot el territori nacional. En termes econòmics, s'estima una inversió total de 40.495 milions d'euros, que representa un 3,61% del PIB nacional, i una creació d’uns 62.000 llocs de treball directes i indirectes associats a l’operació i el manteniment de les plantes.

Nedgia vol ser l’empresa líder en l’impuls dels gasos renovables a Espanya, tant en la producció i distribució de biometà a curt termini com en el desenvolupament de l’hidrogen com a vector energètic, que tindrà un impacte significatiu en el mix energètic a mitjà termini.

Els gasos renovables es poden distribuir a través de les mateixes infraestructures de gas que hi ha en l’actualitat. Per això, aquesta mena de gasos són una energia clau per descarbonitzar les xarxes de gas.